Harper Lee y "Matar a un ruiseñor"

Que maravillosa lectura!!! Me ha encantado pero casi no diria mas que "LEELO!!". Es una bellisima historia, de amor fraternal, principios y etica. Sencilla y cautivadora. Escrita en un lenguaje claro y tocando temas complejos como la segregacion racial, el conservadurismo radical y la discriminacion sexual. Pero todo desde el prisma de una niña como la mia, despierta, valiente, divertida y con ganas de vivir, explicar y conocer. Una niña, Scout, que todos quisieramos conocer y cuyo padre hacer enorgullecer a cualquier ser humano. Grandisimas palabras, pequeñas para Harper Lee y "Matar a un ruiseñor" (que bella metafora). Cubierta libro abuelos. En breve segunda parte inedita, regalo de mi 38 "cumpleaños!!!!

La cuina i la televisio

Com que cada cop la televisio es mes dolenta i a les hores punta no hi ha res de sentit que es pugui veure, la televisio a la carta esdeve una oportunitat per veure algunes de les opcions que t.agraden. Els programes culturals son aquells que mes m.agraden i escoltar parlar de llibres, musica, art, vides i personatges es un plaer. Ultimament estava veient molt "karakia", un programa de catalans nouvinguts que ens mostren la cuina del seu pais d.origen, alhora que ens parlen de la seva vida i costums. M.encanta el format i la diversitat i com la integracio es possible i enriquidora. Mateix format pero del tot diferent es un programa que he descobert fa uns dies i del qual volia parlar; "la cuina de la Rachel Khoo". Cuinera, escriptora, critica gastronomica, pare indonesi i mare austriaca, bonica i "petita" de 35 anys i somriure lateral captivador. El seu programa ensenya receptes del mon in situ i despres la Rachel torna al seu Londres on fa la seva interpretacio de la recepte. I aqui es on estem...agafant idees per la meva cuina... ahir varem fer pasta filo (desconeixia inclus com era...) farcida de ceba, espinacs i formatge, fet a la paella amb una mica d.oli. Fins i tot josep en va sopar. Tot un exit!!! I ma filleta una gran ajudant!!!

Aventura per tota la vida

Ja ho diuen ja que una vida sense aventura es una vida sense vida. O no ho diuen i m.ho he inventat jo... I es que, malgrat tot, m.agraden. Les millors les que no t.incomoden. Pero ni han d.altres que per lo extraordinari i alhora no nociu no deixen de ser explicables i d.anecdotari vital. El nostre viatge a Carcassone, minut 120, va estar a punt d.anar-se en orris (tot i que a mi perque m.amarguin una alegria ha de ser que no trobo 1001 sol.lucions). Varem anar a la reserva africana de Sigeon i ens varen ensopegar amb un os.... Ja t.ho diuen ja que no et pots parar. Que tanquis be portes i vidres, no donis menjar, no t.estacionis que pugen...pero crec que no en som de conscients. Resulta que dos cotxes davant nostre es paren (el primer veu uns ossos aprop i es para a fotografiar). Mentre esta parat un os s.aproxima per l.altre costat i se li possa a sobre el capo amb les potes (no ho veiem pero debia ser aixo). L.iluminat del davant nostre per veure.ho millor es possa en paral.lel i quedem bloquejats pel davant i pel darrera. Aixi que, quan l.os es cansa del cotxe es fica entre els dos i ve cap a nosaltres. Primer al meu costat, despres al del conductor. I alla s.entrete amb el paraxocs... Varem tenir molta sort ja que tot i l.estona que es va passar furgant no va arribar a trencar poriexpan que recobreix peces dota paraxocs. Ara be, josep en veure penjant pels dos costats el paraxocs ja s.entornava cap a Barcelona. I aixo no!!! a mi no se m.espatlla tan facilment una alegria!!!! Aixi que buscarem cinta amerericana al parc i una bona enganxada i endavant amb l.aventura!!!!!!

En Pipo va a le France

Ha estat un pont de la Merçe meravellos. De conte. I com a tal, hi ha un rei, una reina, una dama, un bufo i una ciutat medieval. La nostre cite ha estat Carcassone, que m.ha sorpres en bellesa tan en part medieval com en la vall, aquesta ultima amb el seu mercat descobert a plaça i a cobert a les halles. No hi havien gaires turistes i aixo s.agraeix per lo que hem pogut disfrutar com un habitant mes, fins i tot de la meravellosa biblioteca d.aprop del mercat. El viatge ens ha donat per molt; començant per aventures a Sigeon, balls a la cite, passeig de 10 km al voltat del llac (l.aitana com una campiona amb bicicleta), menjars potents i amb vistes, piscina privada 2 dies i amb vistes panoramiques, ... alguns aconteixement donaran per unaltre entrada... I en Pipo, qui es? Es la mascota de l.escola, la de la tranquilitat. Li varen donar a la meva nena per portar.se be i ha vingut amb nosaltres. I, per tal que s.ho passessin be, hi ha hagut model i fotografa. Aixi doncs s.ha immortalitzat tot el viatge i avui la classe dels egipcis ho podra disfrutar tambe. I s.ho han passat tan be que tot i que inicialment no volien fer pont (es perdien classe divendres!!!) ahir no volien marxar. Tornarem a França, aprenent frances.

Façanes amb historia

M.encanta passejar pel centre d.Eivissa. Tants son els anys que qualsevol canvi es fa mes que perceptible i de primer cop d.ull innecessari. No sempre els canvis son a pitjor pero sempre la nostalgia en un primer instant sorgeix. Per lo que deixes de records, per lo que denoten de pas del temps. Una façana mitica es la del hotel montesol, hotel d.estil colonial i obert des de fa 81 anys. Pel seu color, la seva historia, els seus esmorçars de tostades amb mantega. Els records de quan era petita i els vaixells sortien de la marina i ben d.horeta anavem a fer l.ultim mos abans de partir de la illa. Que faran amb ell? Una incognita que seguirem ... Altres façanes de vara del rey ben boniques i restaurades. Una d.elles: I ja mes a la marina algunes façanes, de mes a menys colorides. Totes elles maquissimes.

Tu mejor cara

El verano deja las mejores fotos!! Cuerpo y alma descansada, alegria en los ojos que se transforma en una belleza especial. Cada año hay una o dos fotografias que te encantan. Aquellas que no te cansas de mirar; por su luz, composicion, recuerdo del momento. Esta marca un momento...el acercamiento a los 7!!!, mi preciosa niñita. Tambien mi recuperacion anual, ya empiezo a notarlo!!!!

como te quedas cuando...

... antes de cumplir los 30 te detectan esclerosis multiple. (...) cuando a los 35 te dicen tras una simple analitica que tienes un cancer leucemico sin cura y que te dan la gran invalidez. (...) cuando con dos niños menores de 7 años te detectan ataxia y ya no puedes ni escribir bien ... Pues continuas, con animo y determinacion, con una lucha constante y en los casos que conozco mejor de lo esperable. Que duro escucharlo, que indescriptible sufrirlo. Por eso las pequeñas tonterias del dia se vuelven tan y tan insignificantes. Ojala todos lo veamos.

Tirolines i con sentirse un nen

Em torna boja tot allo que em fa sentir lliure i nen. Suposso que la infancia es aixo, sentir.ho mes que ser.ho tot i que comparativament al ser la teva ment lliure aixi et sents. Es per aixo que quan la ment aconsegueix un estat de llibertat, en l.edat adulta en moltes ocasions gracies a l.oci, no pots mes que disfrutar. I aixo varem fer a les tirolines. Primera vegada i de ben segur que no la ultima. Per sort no eren de les que s.agafen amb les mans aixi que l.experiencia va ser indolora i lo contrari d.insipida. Els nois que ho explicaven maquissims i l.entorn molt agradable. Aixo tenim els pixapins, que tot a la natura ho veiem maco. La nostre nena va disfrutar moltissim. Explicant.nos com es feia ja que havia anat en dues ocasions amb l.escola/casal i ja tenia un domini que jo voldria (i es que, en dos ocasions em vaig quedar sense enganxar...tremenda...). Recomanable per a tots.

Sopes de col

Ayer me sorprendio una comida. Sopas de col recomendadas por unos vecinos amigos de mis padres. Fuimos a su casa a buscar a aitana despues de pasar la noche alli, una noche de cine de papis (de las poquitas del año pero que saben muy bien). La sopa de col nos vino de gusto asi que los hombres de la casa se desplazaron a pleno sol a buscarla. Nosotras nos pusimos a poner la mesa asi que de cubiertos cucharon y yo ya pensando que vaya sudadera ibamos a pasar. Pero como dicen que para quitarse el calor bebida calentita es mejor...no le di mayor importancia. Pero en esas, mi madre me dice que, no es necesario cuchara, que le llaman sopa pero no lo es. Ahhhhh. Y alli llegan, con este delicioso plato completo (yo me deje la sepia para cenar...), de col, pan, carne guisada y creo que tambien un poquito de pimiento rojo. Me sorprendio su textura, sabor y olor. Disfrute mucho y creo que de aqui dos semanad repetire (es comida de jueves, jajajaj ...y aun estare aquiiiiiiiiii).

vacaciones!!!!

Ya estamos aqui!!!, en el pequeño paraiso que para mi es la isla blanca (aitana me pregunta porque hay familias completas que van de blanco y yo riendome por dentro le explico que aqui las casitas son a la cal y la moda abdib lo acogio como color...). Estamos aprovechando nuestra estancia en el lado este para visitar playas y calas que hace tiempo olvidamos. En cala nova encontramos el mejor oleaje para estrenar la tabla. En aigues blancas pudimos cubrirnos de arcilla y que nuestra piel quedara fina. Y en benirras, bien prontito y aunque con el agua verdosa (me sorprendio) paseamos entre barquitas de pescadores y mi niña y maridito se lanzaron desde embarcadero. Un placer para todos los sentidos.

La meva dibuixant esta creixent!!

Que rapid m'esta passant el temps!! Aquest any ha batut el récord. L'aitana ja esta feta una noieta i encara no te 7anys/!! Ja podem parlar de gairebe tot i a l'escola/casa han avançat moltissim les coneixements. I tot sense adonar-me practicament... Des de setmana sants el temps ha passat encara mes depressa i si no he escrit ha estat perque no he pogut o com diem sempre, no he prioritzat lo suficient... Lo que es cert es que intentare aquest estiu possar-me al dia i no deixar aquests moments "d.historia" per mes endavant. La imatge es tan facil i rapida que enlenteix l.escriptura, pero son dues coses diferents. En quan a avanços d.aitana, que anavem s aixo, com que no puc incloure la seva lectura, incloc els seus dibuixos. Tan en temática com en técnica son unaltre cosa. Quan imagina i/o inventa son mes infantils, mes alegres la majoria d.ocasions. Quan copia son identics, del mateix traç rapid que els propis, amb una decisio que sorpren tanmateix. Tan debo continui. Es precios poder tenir aquesta facilitat. Aqui van alguns d.ells. Dibuix de bon mati; els pares s.aixequen o fan el ronsete i es possa a fer uns garagots amb il.lusio... Tapa de feines de l.escola. Un any per felicitar.la. Tant debo tambe disfruti tots els anys d.aprenentatge, tota una vida, i els aprofiti com fins ara sembla i mes. Alguns dels dibuixos. Regalets a amiguetes i proves copies. Espectacular ma.

del paradis sempre es torna complert!!

Moments que et porten al paradis podria anomenar-los. Normalment son aquells que em recorden a la infancia, al joc, a la llibertat, i van units al mar i al sol. Tambe tots aquells que tenen aventura, novetat, ruptura amb la rutina, viatge de cos i anima. I aquest cap de setmana, aprofitant el mercat medieval, els punt avios del meu maridito i el nostre aniversari, em pogut fer un "break" al periode laboral i fer aquesta preciosa i anyal escapada, que conte tot allo que he dit abans. A diferencia d.altres anys hem pogut gaudir tambe d.arts i oficis i pintat ceramica, fet passador de cuir i dibuix en planxa. Meravellos i per primer any gratuit. Tan extrany era que les ques eren inexistents ja que ningu s.ho pensava. Practicament totes les manualitats les portaven a terme un grup de dones valencianes (3), hippies i una d.elles amb una careta super agradable. No m.en puc estar d.incloure.la per recordar.me la imatge de la meva "vellessa" (cabell blanc amb trena, camp i conillets). Quina imatge!! I aquest any he disfrutat mes perque "me he bañado!!!!!!" (frase d.ahir que no podia parar de dir i que feia riure a la familia!!) Si si si!!! la fredolica, davant de les belles tonalitats blaves de ses salines no s.ha pogut estar i ha aconseguit ficar.se!!. Te menys merit en el sentit que la temperatura era alta pero no ho hagues fet en unaltre entorn que no fos el meu. I de l.aigua, a la sorra i del terra al cel.

Observando estoy...?? Mas bien eso debiera. Pasar de la accion continua a la reflexion puede suponer un paron y el mismo ser considerado como improductivo. Pero nada mas lejos de la realidad. En la mayoria de casos la reorganizacion y la mejora del proceso pasa ppr dejar el contador a cero y empezar poco a poco y de nuevo. Sin prisas, sin vicios, sin prejuicios. Una de las maximas que persigo es "lo facil es sencillo". Y si, tanto en la vida personal como en la profesional debemos tender a ellos. No hay otra en estos tiempos, de pocos recursos pero elevada informacion/trabajo/inquietud. Priorizaciones, simplificaciones, procedimentacion/habitos y disfrute, esto ultimo como no. Asi que despues de este rollo...a escalar, no desfallecer, siempre hacia arriba.

Ralentitcem!!!!!

La vida corre tan depressa que fins i tot en ocasions fa vertigen. Ultimament em costa mes escriure que fotografiar. La "inmediatez" i lo urgent es situa per davant de lo important i aixo esdeve un virus letal. Pero tot i aixo, aqui estem intentant.ho de nou. I en unes d.aquestes noves rutines a aconseguir estar el ralentitzar. Ja sigui mitjançant yoga, sortides amb amics, activitats ludiques o tardes despres de l.escola/jornada laboral. Es tracta de ser conscient del moment, del que estas fent, sense urgencies ni interrupcions ni pensaments afegits. Moments per gaudir. Gran repte a aconseguir. En aixo estem.

peaceful easter

Dolces i tranquiles vacancetes!! Segon dia i conjuntivitis i llavors mes tranquilitat. Que extrany haver.ho de sumar en unes vacances que ja estaven pensades per deixar.les tranquilament disfrutar!!! pero tot m.ha anat be per poder anar mes poc a poc, per anar acostumant el cos al "dolce far niente". Encara estem aprofitant els moments i m.agrada recordar.ho tan recentment per lo bonics i dolços que els estic sentint. El mar i el sol. Benestar total Terapia de cavalls i emocionat orgull patern. Ioga familiar. Relaxant. Inspirador. Meravellosament cos i anima.

Paula Bonet i el mal d.amors

M.agraden les seves il.lustracions. Moltes d.elles semblen autoretrats, tal es la bellesa de l.artista. I dels colors que dir, son vius pero nostalgics i foscos a la vegada. Diria que ha patit d.amors. Espero que no tant com les seves obres poden portar a pensar. I es que tan si ilustra llibres infantils com cartells sempre hi ha un quelcom tragic. Algunes obres ho expliciten amb un "The End", "Ja no t.estime", "que puedo hacer si despues de tanto tiempo no te dejo de querer"... I vet aqui que una vegada, una noia que fotografiava cases abandonades i li havia semblat que sentia "ojala no me hubiera casado contigo", va pensar que una ilustracio de la paula ho suavitzaria tot. Aixi, una cabellera morena i llarga, mig de costat. Una boca plena, vermella i mig oberta, com de sorpresa i mig de perfil. Nomes un rostre, sense llagrimes. Potser em posso a pintar.ho. Per probar, a veure si es cert que pots aconseguir allo que et proposses...Mirare de possar el texte en vertical, com si d.un cabell mes es tractes.

La ladrona de libros, de Markus Zusac

Feia temps que no parlava de cap dels llibres que m.estava llegint. Per una part el ritme ha sigut mes aviat baix, per l.altre tampoc hi ha hagut cap que fos destacable. Fins i tot un, premi planeta, va ser totalment decebedor. Quina pena quan els premis que s.otorguen no es mereixen... Pero, fa uns dies el meu pare em va portar un que jo li havia regalat per reis, dient-me que li havia agradat. Sensiblero pero dur, una historia igual a d.altres pero diferent. Es "la ladrona de libros" de Markus Zusar i si be algu dira, -como la pelicula!!, desconec la mateixa i tampoc tinc ganes de veure'la. Quan una lectura t.ha agradat te l.has imaginat, no vols veure.la materialitzada per unaltre, tal pot ser el teu egoisme.... Aixi que recomano la lectura. Pel seu rerafons que no es pot oblidar, per les seves petites pero grans ensenyances i per alguns moments especials on la llagrimeta s.acosta. La lectura es lo millor que ens poden ensenyar. Un apendre, estar amb un mateix pero alhora amb algu mes i potser en unaltre lloc. Es il.lusio, descobriment, es per mi una evasio. I aquest amor per les lletres l.he volgut, i per sort de moment pogut, compartir amb la meva filleta. Tot el dia amunt i avall amb llibres, amb ensenyances...no ho deixem mai.

Girona mon amour!

Girona es una ciutat que m.enamora. El riu Onyar que passa serpentejant, el barri jueu, les esglesies, els jardis i parcs, les cases senyorials dintre de la muralla. Tot aixo i el seu emplaçament proper al mar i la muntanya, i tambe a Barcelona, fan que sigui una excursio molt agradable i benvinguda. Varem anar el passat cap de setmana i la meva ruta no podia deixar de tenir parada a la teteria amb vistes a la ribera, tambe visita al call jueu.Varem disfrutar de bon menjar, llarga passejada i musica, aprofitant la jornada com si d.unes vacances es tractes. Te aixo en ocasions el cap de setmana, que surts de la ciutat i et sembla que el temps passa mes a poc a poc. I en aquesta ocasio varem afegir una novetat, gratament sorprenent. El museu del cinema endevenia un descobriment!! A l.escola l.aitana fa projecte cinema i esta il.lusionada. Anira un director i faran una petita pelicula i tota ella, que es molt teatrera ja esta emocionada. El museu maravellos. Una col.leccio impressionant, de l ombramania al cinematograf passant per la caixa obscura, les fantasmagories, el quinetoscopi, el topograf i arribant als germans lumiere, melies ia la cinema mut i el fantastic charles chaplin. Que mes es pot demanar!!!

experiencies

Vaig tenir la sort de coneixer "nyam nyam" per un article al diari, ja que els divendres per sort tambe s.inclouen activitats per fer amb nens. Tot i que era un lloc desconegut i ben be començaven em va fer gracia i interes la seva proposta. Una especie d.art gastronomic diria jo, una experiencia artistica i nutricionista en un entorn industrial, havent convertit un local d.edifici de montecarregues en diversos espais sense perdre l.encant. La seva proposta ho complimenta. El que m.agrada de tot plegat es variat: -l.espai -l.equip (una parella maquissima i una noia ben dolça) -les experiencies culinaries i artistiques -i l.ambient que mes es pot demanar? Bueno, tambe el vermut...tan de moda en aquests moments hipsters.

curry curry

Mi ultima alegria culinaria ha sido el curry verde!!! Vinieron unos amigos a casa e hicimos "intercambio" de platos. Hice mi ya plato estrella "ceviche", cuya primera version en verano 2014 fue sorprendentemente bien. Vinieron con un curry verde vegetal y con arroz, fuerte fuerte pero que hizo que repitiera y ni tan solo probara el ceviche, que josep dijo habia quedado estupendo. Y es que, me apetecia mucho el curry, por ser un plato que no sabia preparar y cierto es que unicamente en contadas ocasiones comido, tal vez verde y con verduras ninguna. Asi que, me explicaron como se hacia. Y entre esas indicaciones, internet y el fondo de cocina, me puse manos a la masa. Compre leche de coco y curry verde en pasta (el jengibre suelo tener...) y voilà!!!! Y repeti al dia siguiente...comida y cena...ole mi estomago...ole mi cuerpo...que alegria...que gratitud. y nota a la ultima foto: el plato de mi maridito...full equip...pero no le di tiempo para limpiar margenes...me lo tendra en consideracion