La ladrona de libros, de Markus Zusac

Feia temps que no parlava de cap dels llibres que m.estava llegint. Per una part el ritme ha sigut mes aviat baix, per l.altre tampoc hi ha hagut cap que fos destacable. Fins i tot un, premi planeta, va ser totalment decebedor. Quina pena quan els premis que s.otorguen no es mereixen... Pero, fa uns dies el meu pare em va portar un que jo li havia regalat per reis, dient-me que li havia agradat. Sensiblero pero dur, una historia igual a d.altres pero diferent. Es "la ladrona de libros" de Markus Zusar i si be algu dira, -como la pelicula!!, desconec la mateixa i tampoc tinc ganes de veure'la. Quan una lectura t.ha agradat te l.has imaginat, no vols veure.la materialitzada per unaltre, tal pot ser el teu egoisme.... Aixi que recomano la lectura. Pel seu rerafons que no es pot oblidar, per les seves petites pero grans ensenyances i per alguns moments especials on la llagrimeta s.acosta. La lectura es lo millor que ens poden ensenyar. Un apendre, estar amb un mateix pero alhora amb algu mes i potser en unaltre lloc. Es il.lusio, descobriment, es per mi una evasio. I aquest amor per les lletres l.he volgut, i per sort de moment pogut, compartir amb la meva filleta. Tot el dia amunt i avall amb llibres, amb ensenyances...no ho deixem mai.