una gran descoberta

Hi ha un centre civic a sant andreu que realitza una tasca estupenda. Pel meu pare i ma filla una de vital (te uns banys netissims que els treuen de mes d.un problema), per mi i ma filla perque ens permet enriquir-nos. Alla hem disfrutat de swing (aprengueren un ball en 1h. que encara practiquem), d.exposiciobs interessants (la ultima la dels aracnids de tempesta). Adjunto fotos d.aquesta Pero de lo que mes, dels tallers experimentals. Increibles, divertidissims. Esbojarats tambe. Els dos ultims, del cicle del Fenix, amb l.estel boada i la X. Palacios, que ens van fer sortir del centre literalment. Passejant pel barri disfreçats i interactuant amb persones i objectes ens varem divertir d.allo mes. La primera: - Sacamos al gran ser a pasear y aprovechando que estaba por alli E.T los casamos y celebramos mascleta. La segunda: - Dibujamos a la directora y medimos el barrio con ella. Construimos una casa en la pegaso y comimos patatas fritas bajo su tejado.

mare meva que ja estem a juny!!!!

Aixo si que no te perdo... o si, que he estat molt ocupada des de setmana santa cuidant el meu maridito. Pero ara que ja esta practicament recuperat, no hi ha excusa per tenir mes minutets per un mateix. Començo novament amb una fotografia del cap de setmana que m.ha encantat. Una robeta penjada que ben boniqueta deixava el passeig.

Torna a estar de moda Star Wars

I per mi que sempre ha estat "demode"... I es que no m.agraden ni les pel.licules de l.espai ni les de guerres, aixi que les guerres galactiques em deuen generar un "cortocircuit". Pero es aixi, que davant de nova entrega, es possa en marxa el merchandising i tot els nens (que ni tan sols l.han vista) es tornen bojos per una espasa, disfressa o maqueta. La meva no sera menys, aixi que te el kit complert i emocionada ho viu (?!!). El papa ajuda i els amics tambe. Aixi que, vinga fer dibuixos pels companys d.aquests personatges tan terrorifics. I jo, que l.acompanyo.

Carnival and telephone cab

At least we finished the cab!! Great job, enjoying. Aquest any, a mes a mes de les disfresses de la rua i de l.escola (que es mereixen unaltre entrada), varem preparar una per un concurs, el del fabra, tot i que finalment va ser mes una festa. La disfressa la va escollir l.aitana, de cabina telefonica. Suposso que Londres marca!! Va ser tal l.emocio per fer.la, les ganes, que varem demanar a una botiga d.electrodomestics que ens guardes una capsa de nevera. I amb ella, plena de plastics i cartrons, varem anar des de gran de sant andreu a casa (aprox. 30 minuts varem trigar...), carregant.la totes dues, parant, canviant de costat... quan un esta motivat no hi ha res ni ningu que et pari. I a casa comença la feina compartida. Tallar, pintar, dibuixar, espectacular. I aqui esta el resultat. Mes que l.arribada a la meta el que ha comptat ha estat el magnific trajecte. Com tot en aquesta vida. T.estimo nena.

Tate Modern

Com pots transformar espais industrials en entorns agradables, inspiradors i atractius? No es facil pero amb col.laboracio d.arquitectes, interioristes, artistes i organismes, no ha d.haver cap problema (nomes caldran alguns dinerons, que aquests gairebe per tot son necessaris). Si el Guggenheim va canviar la fisonomia de Bilbao, suposso que la Tate Modern va revitalitzar la rivera sud del riu Tamesis. Em deien els meus pares que quan eren joves aquella era una zona de mariners i pubs d.allo mes foscos. Si, en aquella rivera continua existint la presso mes antiga de la ciutat,...pero...ara a la zona tambe li diuen "Vinopolis", i junt amb el mercat de Borought (impressindible no apropar.si) esdeve una zona d.oci moderna i actual. A la Tate Modern s.arriva creuant un bellissim pont, directe des de Sant Paul's. Aixi, tant l'arribada com la sortida les vistes son monumentals.

Ursula Wölfel y 28, 29 o mas historias

El papa explica moltes histories...millor el papa. I es que, despres de tota una tarda d.activitats ja no tinc esma per inventar.me contes de misteri i aventures. I si, al papa, que es mes tranquil i sap que es la seva estona, se li dona molt be. Aixi que aquesta activitat diaria previa a rentar.se les dents (es a dir, asseguda a la tassa del water), o ja al llit, esdeve una bella rutina. Quan el papa no hi es o no pot, ho intento o directament vaig als llibres, que llegir es mes sencill. I recupero joies de la meva infantessa i li posso veus i tot l.amor. Quan em deixa!!!, que li encanta llegir a la devorallibres... Ahir varem agafar un recull de "28 historias de risa" de l.autora alemanya Ursula Wolfel. Que boniques, que didactiques, que enriquidores. I aixo que va neixer al 1922, pero les histories sencilles no tenen edat. I va ser bonissim, perque en acabar el llibre lleguim la contraportada interna i ens parla d.una historia de "una mujer que quedo plantada en un tiesto" i la busco per lleguir.la i no la trobo...i em dic com pot ser...i li prometo a l.aitana trobar.la. I quan arriba josep li llegueixo el gazapo (te la vista i el cor entrenat per aixo,li encanta trobar.los...) i trobo que a internet esta i que el llibre original son 29 histories!!! Nomes faltava aquesta??? Que ojo auditor tengo!!!o que gafe soy!!! Sempre opto per la primera opcio... I tambe somric a l.ensenyar al meu maridito com era ja de petita. Un index, al llibre, on ja encerclo les que he llegit. Passo de l.ordre establert, escullo en funcio del titol les que penso m.agradaran mes o em venen de gust, i deixo constancia per no obblidar.me. Bonissim!!! Com dire res a ma filla...la genetica....muuuuac....happy ******** La historia de la mujer plantada. Una mujer se encontraba a sí misma tan hermosa y delicada como una flor. Cada día su marido tenía que decírselo, y nunca podía jurar o contar chistes verdes o eructar cuando la mujer estaba delante. Debía sólo admirarla y cuidarla y tratarla siempre como a una hermosa flor delicada.  Por eso el hombre plantó un día a su mujer en un tiesto grande.

When the world goes POP

Que ilusion me hizo coger el puntero e inspirada por la exposicion (habia que amortizarla...) dibujar mis palomitas!!! Fue ilusionante ver que me habia defendido, que me habia quedado alegre, que se habia proyectado en la tate y que mi niña estaba contenta de que sus dibujos aparecieran al lado. Ahi va. Que el mundo en muchas ocasiones merece verse POP.