la risa, poderoso antidoto

Que mejor manera de ir al trabajo que echandose unas risas... Y es que, despues de unos dias de musica relajante, de grandes exitos y de voces femeninas siempre potentes, he empezado a oir monologos del club de la comedia camino al trabajo. Gracioso es como sorprende a algunos de los viandantes que me encuentro la timida, o no tanto en ocasiones, sonrisa que se dibuja en mi cara a las 8:30h de la mañana. Y es que es un placer poder escuchar las mayores tonterias, normalmente me gusta como en la vida, las pequeñas cosas, a primera hora y despertandose las neuronas. Sacandole hierro al asunto. En estos momentos me encantan dos de los comicos, dani rovira y david guapo. Eva hache me parece mas interesante cuando se visualizan sus gestos, sus silencios. Viva el humor. La risa nos hara libres!!! Regalo de cumpleaños...y como me rei!!

i la festa va arribar!!!

Primer de tot...la idea. I com no, ha de ser escollida per l'afortunada que compleix anys. Aquest any hi han hagut pocs dubtes. "Espies, agents secrets, detectius", aquesta seria ja fos en angles, castella o catala. L'eleccio la feiem abans de l'estiu i aixi teniem temps per prepara-ho tot amb calma. Suposso que li venia en part per una serie detectivesca i de comptes que li agrada "sandra the detective" i el fet que el papa li expliqui aventures amb misteris per la nit. Una vegada el tema esta escollit toca recerca!!, com en el cole, pero el d.ara. Per internet vas trobant idees, sobretot en angles, o entre una d.aqui i d.alli i les que et van sorgint, montes una festa preciosa i amb tot l.amor. La veritat es que feina dona i si comptessim les hores dedicades un sorprendrieu pero es una tasca enriquidora i compartida, en el meu cas amb l.homenatgeada. Per aixo potser no va convidar mes...ja em deia que llavors molta feina, molt lio. I hagues tingut la rao!!. Començarem amb uns carnets d.agents i amb l.empremta digital aixi com amb la idea que cada nen escollis un nom en clau o pseudonim. Per aixo deixarem espai a cumplimentar tant davant com darrera el carnet. I varen haver proves de tot tipus. Tactils per decobrir objectes amagats a una capsa (ulleres, guants, claus, prismatics, llanterna i lupa). Desxifrar missatge simbols minusculs, desactivacio bombes, evitar lasers d.alarma... S.ho van passar d.allo mes be. Posso algunes imatges!!

Storm like a dragon's tonge

Hi han nits en les quals no pots deixar de mirar el cel. Una vegada t.has fet a la grandiositat i a la meravella que veus, penses que fora bo tenir un record, com si la seva visio no fora suficient. Treus llavors la teva ametralladora de moments, o millor la maquina de congelar el temps i esperes que es torni una imatge de lo mes real. Normalment no aconsegueixes captar lo que la visio permet. Moltes vegades es territori de professionals. Hi ha inclus que s.anomenen caçadors de tormentes i que fins i tot moren a l.apropar-se en exces a l.ull de l.huraca. Per sort tot aixo no ens va passar!!! Si que varem disparar moltissim, fins que josep va tenir aquesta meravellosa imatge. Diria que una de les mes boniques fotografies de llamp que he pogut veure. Diria que es un drac treient foc, potser inspirador per un compte, per un deu de la tormenta, no per un preludi de dissabte que ens va deixar ko per tocar allo que mes estimem i per mostrar.nos que el mal existeix. Dema lluna plena, potser fora aixo. Que els llops surten. Aixi doncs, dimecres tot millor... jo com sempre optimista, activa i amb ganes de disfrutar i fer disfrutar (la proxima entrada preparatius festa 6anys, que per aixo hem treballat tot l.estiu...).