La meva amiga de la infancia va regalar.li a l.aitana un nino quan va neixer. Des del primer moment li va encantar i va esdevenir com la tovalloleta d.en carlitos a la tira comica de l.snoopy; indispensable, imperdible i necessariament perdurable.
Pero el temps passa i tot es fa vell, mes si ha tingut muntanyes russes con la rentadora i fortes saccejades a la secadora.
El nino era el seu company de nits i gairebe la ultima paraula del dia.
I moltes nits, enmig de la foscor i el silenci, sentiem -el nino!! I es que, si es despertava el buscava ...

Pero com deia, el temps passa i tot evoluciona. Fins i tot en aquest cas i de conya, podem dir que hem canviat de sexe...

Ja es pot veure...torno a l.agulla i el fil. Operacio dificil, feta lo millor possible. Em va tranquilitzar. I la meva neneta contenta del reestylig!!. La nina-nino espero que tambe. Li penjava el coll i s.havia d.actuar!!