lunes, 15 de diciembre de 2014

wishing christmas

Ja amb 6 anys em pregunta perque al nadal hi han tants aniversaris i perque la gent compra tants regals. Deu ser que ja es conscient de la maquinaria que es possa en marxa al desembre, cada cop mes aviat. I aquesta consciencia sorgeix sense que a casa siguem consumistes ni que ella vagui a botigues de joguines o centres comercials i vegi aquesta voragine de compres... m.agradaria preservar.la d.aquesta bogeria!!! Tampoc poc ser per la d.anuncis que podria veure, ja que la seva tele nomes veu series de dibuixos en angles i ara ha començat a donar els caps de setmana willyfog. Aixi de rigids estem, en un mon on lo mes facil es la caixa boba o els tablets i telefons "intel.ligents"...sisi, els nadons ja deuen interaccionar amb les noves tecnologies!!sisis que no es quedin enrere!!.. I es que, va tot tant de pressa que fa i fan patir una miqueta. El nadal es pels infants i quan em refereixo a infancia la situo minim els 10 anys!! I es que, allargare fins que ens sigui possible aquesta il.lusio, aquest fugir de lo facil i de la materialitat. I es que, sempre li recordare la seva tranquilitat el mati del dia de nadal i el de reis. Tal que els regals es desenvoliquen ben a poc a poc, entretenint.se en cadascun d.ells l.estona oportuna per donar.li un cop d.ull. Unes hores que deuen esdevenir plaer i per lo tant que es consumeixen com cal. Benvingut nadal. Benvinguda i perdurable infancia.

domingo, 14 de diciembre de 2014

la força del foc

Encara recordo a una petita de 2 i 3 anys que quan feien el correfoc al barri es pujava als hombros per veure.ho millor i es deia -no tinc por, no tinc por...anant rient. Crec que ja de ben petits desenvolupem tecniques i moltes deuen deuen funcionar...vista l.evolucio... I es que aquest any la participacio no ha pogut ser major. Tots hem fet que aquest hagui estat un correfoc especial. Una nit abans acabant la capa, un papa "enebrant" l.agulla, una nena retallant i dibuixant i una mama una mica esbojarada i superactiva enfrancant.se a nous reptes... I i tant que va valdre la pena.

domingo, 7 de diciembre de 2014

1 mes 1 entrada ... algo se cuece..

Que desaliño, que desproposito. Paso noviembre y no pude ni escribir unas lineas. Me fallo la inspiracion, la musa?... diria que mas que ello me falto el animo, la sal y los huevos. Y me deje comer el tiempo. Aunque no del todo. Y es que este mes de noviembre ha sembrado culinariamente unos cuantos frutos El taller de cocina, esta vez para adultos, pero con mi niña de asistente, cuina'm y especificamente el de cocina india a cargo de Gavina me dejo tan buen sabor de boca que me despedia del mes ayer con 2 bizcochos (uno de zanahoria y el otro de pistachos) y unas hamburguesas made in aitana de chuparse los dedos. En casa ya tengo una medio cocinera. La otra mitad de la jornada me dice que se dedicara a tareas detectivescas (detective). Y hoy, en un tupper le llevo a su profesor dos hamburguesitas. Se las puse en la bolsa, pero ella ya queria llevarlas por la calle...la convenci facilmente para que no se cayeran...pero una vez entro en la sala de permanencias...se sienta en un banco y ala, saca su tupper se lo pone en la falda y alli a esperar... dulce, tremendo. En el taller En casa