Paula Bonet i el mal d.amors

M.agraden les seves il.lustracions. Moltes d.elles semblen autoretrats, tal es la bellesa de l.artista. I dels colors que dir, son vius pero nostalgics i foscos a la vegada. Diria que ha patit d.amors. Espero que no tant com les seves obres poden portar a pensar. I es que tan si ilustra llibres infantils com cartells sempre hi ha un quelcom tragic. Algunes obres ho expliciten amb un "The End", "Ja no t.estime", "que puedo hacer si despues de tanto tiempo no te dejo de querer"... I vet aqui que una vegada, una noia que fotografiava cases abandonades i li havia semblat que sentia "ojala no me hubiera casado contigo", va pensar que una ilustracio de la paula ho suavitzaria tot. Aixi, una cabellera morena i llarga, mig de costat. Una boca plena, vermella i mig oberta, com de sorpresa i mig de perfil. Nomes un rostre, sense llagrimes. Potser em posso a pintar.ho. Per probar, a veure si es cert que pots aconseguir allo que et proposses...Mirare de possar el texte en vertical, com si d.un cabell mes es tractes.