caminem juntes

Quina imatge mes bonica unes petjades a la sorra on s'intueixi un passejar tranquil vora el mar i en companyia. Tambe quin acoplament les primerea cites, per la necessitat d'adequar els passos a la parella, qur de ben inici porta diferent ritme. I quina meravella poder compartir uns gustos amb una filla i veure com en aquesta vida lo important es fer cami i des del meu punt de vista si es amb bona companyia molt millor. Juntes, jo recordant les sabates de ma mare (vermelles, verdes, d'un gust exquisit) i desitjant fer la passejada estiuenca...