Introspecció

Hi han moments, però també imatges i/o espais que et porten a un estat anímic o en tot cas faciliten la introspecció. Aixo ocurreix amb Cala d'Hort, a Eivissa. Un enclau màgic, sobretot en dies ennuvolats però també en les postes de sol que diariament tenim la sort de gaudir. No fa falta dir res quan davant tens:

Feia dies que volia incloure la categoría de "Fotografía", per la bellesa de moltes i per lo que signifiquen les imatges en molts casos, "més que paraules". Avui dia, amb el wasap, juguem a això!!

Però centrem-nos, que la tecnología ja ens allunya prou de la realitat i de la natura...

Actualment estic llegint "Oceà" d'Alessandro Baricco, amb una visió del mar en part compartida, per lo temuda en ocasions i per lo sanadora que pot ser, sense saber ben bé els seus efectes per la sort de no haver-los necessitat encara. No l'incloc com a lectura per el seu agredolç sabor, ja que la història dels nàufrags de la fragata francesa, per la seva duresa marca el contingut del llibre (a falta d'acabar-ho). Perquè serà que tot allò morbós es queda gravat sobre d'altres imatges o impressions?. Un mar redentor, que s'ho emporta tot, i per això també la vida. En el meu cas, el mar ha anat agradant-me cada cop més, tot i que es en el seu final, allà on s'acaba, on s'amanseig i es converteix en escuma vora la sorra, on més em meravella. Un mar que em mereix molt respecte, sobretot en les jornades de kayakisme, quan veus la dificultat en la tornada o agafes les onades en perpendicular. Un color, el blau i les seves diferents tonalitats, que cada cop em transmet més tranquilitat.