formiguetes

Aquell estiu et feia mes servei una escombra, un diari, unes cortines, unes sargantanes, una onada i unes formigues...mes que no pas qualsevol joguina. I el teu riure era el so mes bonic de tota la illa. Tant si anaves darrera dels animalons, com si gatejaves allunyan.te del mar ens miraves amb els ulls ben grans i tota la teva expressio era un somriure. Varen ser uns dies de paradis. En un entorn idilic i sabent.nos molt afortunats. En aquesta foto miraves les formigues passar. Mes observadora que no pas destructora, menys mal. I aquelles formiguetes debien facilitar.te la concentracio ja que de peu que t.aguantaves tot mirant.les envaladida.